Capítol 6

Qui les comprava a Europa

Per a què les volien i quin paper hi tenia Barcelona?

Olla de cuina medieval pintada a l'aquarel·la

En 30 segons

  • Les espècies tenien quatre grans usos: cuina, medicina, religió i perfum, i prestigi social.
  • La cuina medieval de les elits era molt especiada, en part per influència de la cuina àrab: d’aquí vénen l’escabetx i el menjar blanc.
  • Els metges seguien les idees de : les espècies eren «calentes i seques» i ajudaven a fer la digestió. La medicina justificava que les elits en consumissin molt.
  • Barcelona va ser un gran port de les espècies (1330-1430): hi venien pebre, gingebre, canyella i clau d’Alexandria a canvi de draps de llana, corall, safrà i altres productes catalans.

Les espècies servien per cuinar, per fer medicaments, per a les esglésies i per presumir de ric.

Barcelona comprava espècies a Egipte. A canvi venia roba de llana, corall i safrà.

Infografia del capítol 6. Toca-la per veure-la gran.
1

Per a què les volien?

Cuina

Els receptaris àrabs medievals recullen unes 4.500 receptes. Molts plats van passar a la cuina catalana: el sikbaj va donar l’escabetx, i la muhallabiyya, el menjar blanc. El gust medieval barrejava el dolç, l’àcid i l’especiat.

Medicina

Segons la medicina de Galè, cada aliment era calent o fred, sec o humit. Les espècies «escalfaven» l’estómac i equilibraven els aliments freds. Els apotecaris les venien com a remeis.

Religió i perfum

L’encens i les resines aromàtiques es cremaven a les esglésies. Les olors agradables s’associaven a la santedat i a la salut.

Prestigi

Servir plats molt especiats en un banquet era mostrar riquesa. Les espècies eren un regal valuós i fins i tot es podien deixar en herència.

Mite desmuntat: la carn podrida

Es diu sovint que les espècies servien per tapar el mal gust de la carn podrida. És fals. Les espècies eren tan cares que qui les podia comprar també podia comprar carn fresca. A més, la carn en mal estat fa emmalaltir igual, encara que tingui bon gust. La carn es conservava amb sal, fum o assecant-la, no amb pebre.

2

Barcelona, port de les espècies

Entre 1330 i 1430, els mercaders de Barcelona viatjaven regularment a Alexandria i a Beirut (el port de Damasc). La ciutat tenia a Alexandria i a Damasc per defensar els seus mercaders.

Per finançar els viatges feien servir la , i des de principis del segle XV, assegurances marítimes. Els impostos sobre aquest comerç ajudaven a pagar les Drassanes, on es construïen les galeres.

Les espècies més importades eren el pebre (de vegades superat pel gingebre), la canyella i el clau, i també colorants i drogues medicinals.

Aquest comerç va decaure al segle XV, sobretot amb la guerra civil catalana (1462-1472).

Coca, vaixell mediterrani

Al moll de Barcelona: entra o surt?

Classifica cada mercaderia: Barcelona l’importava d’Orient o l’exportava cap a Orient?

Posa-t’hi