Capítol 4

La xarxa de l’Índic i els monsons

Com viatjaven les espècies abans d’arribar a Europa?

Dhow, vaixell de l'Índic, pintat a l'aquarel·la

En 30 segons

  • Molt abans que hi arribessin els europeus, l’oceà Índic era una xarxa de ports que unia l’Àfrica oriental, Aràbia, l’Índia, el sud-est asiàtic i la Xina.
  • El motor de tot eren els : de novembre a gener el vent bufa del nord-est (de l’Índia cap a Aràbia i l’Àfrica); d’abril a agost bufa al revés.
  • Ningú no feia tot el camí: cada mercader feia un tram i venia la càrrega al port següent. Mercaders gujarats, àrabs, perses, swahilis, malais i xinesos.
  • Les espècies es pagaven amb teixits de cotó de l’Índia, or i ivori africans, seda i porcellana xineses, cavalls i plata.

A l’oceà Índic hi havia molts ports i molts comerciants.

Els vaixells anaven amb el vent. A l’hivern el vent va cap a un costat i a l’estiu cap a l’altre.

Cada comerciant feia un tros del camí i venia les espècies al següent.

Infografia del capítol 4. Toca-la per veure-la gran.

Els vents que movien el comerç

Toca un port

Fletxes: direcció general del monsó. Contorns: Natural Earth.

1

El dhow: un vaixell cosit

El vaixell típic de l’Índic era el . Les taules de fusta no es clavaven: es cosien amb corda de fibra de coco. Era flexible i fàcil de reparar, però fràgil davant les tempestes.

Portava una gran vela triangular i una tripulació d’unes 30 persones. Els perills eren molts: els esculls de corall del mar Roig, els pirates i les tempestes fora de temporada.

Per això el calendari era sagrat: si un mercader arribava tard, havia d’esperar mesos que el vent tornés a girar.

≈ 30

persones de tripulació en un dhow mitjà.

0

claus de ferro: les fustes anaven cosides amb fibra de coco.

2

Ibn Battuta, un viatger de l’Índic

Ibn Battuta va néixer a Tànger (Marroc) el 1304 i va recórrer tot el món islàmic. Els seus relats ens diuen quant duraven els viatges:

28 dies

De l’Índia fins a Zafar (Aràbia), amb el monsó d’hivern a favor.

15 dies

De Zeila fins a Mogadiscio, seguint la costa africana.

2 setmanes

Esperant a Kilwa abans de poder tornar, i un mes més de viatge de tornada.

Viatges de 1328-1330 (mar Roig, Àfrica oriental i Aràbia) i de 1346-1349 (retorn cap al Marroc).

3

Què s’intercanviava?

LlocHi portaven……i se n’enduien
MalacaTeixits de cotó del GujaratClau, nou moscada, macis
CalicutOr, plata, coure, coralPebre, gingebre, teixits de cotó (el «calicó»)
Sri LankaCavalls, monedes xineses, seda, ceràmicaCanyella, pedres precioses
Costa swahili (Kilwa)Cotó, seda, porcellanaOr i ivori
AlexandriaFusta, plantes medicinals, seda, mobles, persones esclavitzadesEspècies cap a Europa

Mirada crítica

En aquest comerç també es venien persones esclavitzades. La riquesa de les espècies convivia amb grans injustícies, i això es farà encara més evident amb l’arribada dels europeus.

Què passarà després?

El 1498 arriba a Calicut Vasco da Gama. Poc després, els portuguesos s’instal·len a Cochin (1503) i conquereixen Goa (1510) i Malaca (1511). Intenten controlar per la força una xarxa que funcionava des de feia segles. Ho veuràs al capítol 7.

Posa-t’hi